Origanum majorana L.
Marduix, Moraduix, Amàrac, Majorana.
Floració: Juliol-setembre
Hàbitat: Creix en terrenys calcaris d’entre 100 i 2000 m d’altitud. Cultivada com a ornamental i aromàtica, assilvestrada en alguns indrets de la conca mediterrània.
Descripció: Planta llenyosa en la base, erecta i flairosa. La tija és ramificada, amb pilositat uniforme. Té bràctees piloses, inflorescències en espiga o glomèruls i flors blanques o groguenques.
Composició: Dels seus components destaquen el carvacrol, present a l’oli essencial i l’àcid rosmarínic, un important àcid fenòlic.
Ús: Aromatitzant alimentari, s’usa també en infusió amb gust semblant a una barreja de farigola, romaní i sàlvia. Quant al valor medicinal se’n distingeix l’efecte sobre el sistema nerviós central i també com a antioxidant, antiinflamatori, cardioprotector i immunomodulador.
Curiositat: A la paremiologia catalana, tenim una frase que en fa referència. S’usa adreçant-la a algú per indicar que li hem descobert les intencions i mostrar-li malfiança: Et conec, herbeta, que et dius marduix!