Els botànics James H. Wandersee i Elisabeth Schussler van encunyar el 1999 el terme “ceguesa a les plantes” per descriure la creixent manca de coneixement i apreciació que els joves dels Estats Units tenien cap al món vegetal.
Aquest concepte, doncs, s’utilitza per fer referència a la incapacitat de l'ésser humà per veure les plantes que l'envolten.
No parar atenció o no tenir interès envers les plantes en la vida quotidiana; ser incapaç d'identificar les plantes del nostre voltant; creure que els vegetals no tenen altres funcions a banda de ser aliment per a animals; no conèixer les necessitats d’una planta per créixer; no conèixer les plantes des d'un punt de vista biològic (funcions de nutrició i reproducció, ecologia…); no ser conscient de la nostra dependència del món vegetal en el dia a dia o considerar que les plantes són inferiors als animals, inclòs l'ésser humà, són símptomes de patir ceguesa a les plantes o ceguesa verda.
Entre les causes principals que s’apunten del sorgiment d’aquest fenomen hi ha la modernització, la manca d’accés a les plantes (especialment en zones urbanes), l'absència d’interès i de coneixement i causes biològiques. Totes elles tenen en comú la desconnexió que patim del regne vegetal.
Segons els experts, la solució passa per, en primer lloc, crear espais de plantes fàcilment accessibles, tant en zones rurals com urbanes, on la biodiversitat d'espècies sigui alta. Un cop garantida la facilitat d'accés, cal despertar la consciència de la presència i la importància de les plantes. I això pot passar, en aquesta segona fase, si es perceben els beneficis de les plantes directament, en un mateix, en la vida diària, com amb l’ús domèstic de plantes medicinals, per exemple. És rellevant, alhora, afegir un valor recreatiu a l’experiència, de manera que siguem capaços de crear records positius amb plantes en la nostra memòria.
Així mateix, és clau l’acostament dels infants al coneixement sobre aquest regne natural fent-los connectar amb els vegetals a través de la memòria, l’emoció i la bellesa. Fer-los quotidià el contacte amb plantes, que puguin veure’n de ben variades per reconèixer-ne les diferències, que s’incloguin, transversalment, en projectes pedagògics i que puguin relacionar-les amb d’altres disciplines, com l’art. Tot això els permetrà veure la natura com una comunitat a la qual pertanyen com a éssers humans i adonar-se que són interdependents i que cal preservar-ne la diversitat.
Wandersee, J.1 H. & Schussler, E. E. Preventing Plant Blindness. Am. Biol. Teach. 61, 82–86 (1999).
Balding, M. & Williams, K. J. H. Plant blindness and the implications for plant conservation. Conserv. Biol. 30, 1192–1199 (2016).
Achurra, A. Plant blindness: A focus on its biological basis. Front. Educ. 7, 963448 (2022).
Krishnan, S. et al. Resetting the table for people and plants: Botanic gardens and research organizations collaborate to address food and agricultural plant blindness. Plants, People, Planet1, 157–163 (2019).