Hyssopus officinalis L.
Hisop, saborija borda, sajolida borda.
Floració: Juliol-octubre
Hàbitat: Prepirineus i part central de Catalunya, entre els 800 i els 1.400 metres d'altitud. Sobre sòls calcaris.
Descripció: Planta herbàcia, grisenca, d'aroma camforada, de 20 a 60 cm d'alçària, tiges erectes, molt ramificada. Fulles estretament lanceolades, enteres i oposades. Emmagatzemen gotes d'essència. Flors bilabiades de color blau, disposades en espiga mirant cap al mateix costat.
Descripció: Planta herbàcia, grisenca, d'aroma camforada, de 20 a 60 cm d'alçària, tiges erectes, molt ramificada. Fulles estretament lanceolades, enteres i oposades. Emmagatzemen gotes d'essència. Flors bilabiades de color blau, disposades en espiga mirant cap al mateix costat.
Composició: Els principals components de l'oli essencial són isopinocanfona, pinocanfona (neurotòxiques amb efectes convulsivants) i β-pinè. També conté flavonoides com la quercetina i l’apigenina, àcids fenòlics com el clorogènic, cafeic i rosmarínic. Tanins.
Ús: Tradicionalment s’ha usat com antisèptic i cicatritzant, per tractar molèsties digestives lleus i en, processos respiratoris, com a bèquic i expectorant. També, preparats a partir de les fulles poden emprar-se com a coadjuvant en el tractament de la hiperglucèmia.
Curiositat: Les fulles fresques o conservades seques tenen aplicacions culinàries. Durant el segle X, aquesta planta va ser introduïda a l'Europa central pels monjos benedictins que ja la utilitzaven com a condiment. Les fulles no s'han de coure mai ja que perdrien tota l'aroma. S'afegeixen a amanides i verdures crues conferint-los un sabor una mica amargant i mentolat.
Duran, N., Manonelles, M., Pascual, R. (2023). Guia de les plantes medicinals dels Països Catalans. Ed Cossetània.