Rosmarinus officinalis L.
Romaní, romer.
Floració: Tot l’any.
Hàbitat: A matollars i brolles seques de terra baixa, acompanyat de bruc d'hivern, alzines, garric i màquies; puja cap a la muntanya mitjana fins als 1.500 metres d'altitud.
Descripció: Arbust perennifoli, de 50 a 150 cm d'alçària, verd tot l'any, de brancam erecte i molt ramificat. Tota la planta és molt aromàtica, amb olor de càmfora.
Fulles linears de 2 a 3 cm de llargada, endurides, amb el marge girat cap avall, verdes per l'anvers i blanquinoses i tomentoses pel revers. S'uneixen directament a les branques, sense pecíol.
Flors blaves o, a vegades, blanquinoses, d'1 cm de diàmetre. Corol·la clarament oberta en dos llavis: el superior, dividit en 2 lòbuls i l’inferior en 3. S'insereixen a les branques sense peduncle.
El fruit està format per 4 nous molt petites amb una llavor cadascuna.
Composició: La fulla conté entre 1-2.5% d’oli essencial, els components més destacats del qual són: 1,8-cineol, α-pinè, alcanfor o α-terpineol. També conté polifenols com l’àcid rosmarínic i diversos flavonoides. I àcid ursòlic que és un triterpè.
Ús: Colerètic, colagog i hepatoprotector. Antioxidant. Antiinflamatori (reuma i dolors osteoarticulars lleus). Revulsiu i estimulant de la circulació. Antisèptic (antibacterià i antifúngic). Cicatritzant.
Potencia la memòria i l’aprenentatge. Millora l’ansietat, la depressió i l’insomni.
Curiositat: Hi ha una tradició que lliga la reina Isabel d'Hongria (1207-1231) amb el romaní. Se li atribueix ser la primera persona a obtenir un perfum a base de fulles de romaní macerades en alcohol. Aquest producte va estendre’s amb èxit per Europa amb el nom d'aigua d'Hongria, per la seva originalitat i preteses virtuts rejovenidores.