Les plantes aromàtiques i medicinals (PAM) són un grup ampli de plantes amb un alt contingut en substàncies actives amb propietats terapèutiques, aromàtiques o gastronòmiques. Aquestes substàncies, elaborades per les plantes com a metabòlits secundaris, són químicament complexes i tenen un paper ecològic ben definit. La presència d’aquests principis actius en quantitats elevades és el que diferencia les PAM de la resta de plantes cultivades, permetent-ne el seu ús en la medicina, la perfumeria i la gastronomia. A Catalunya, hi ha una llarga tradició en l'ús d’aquestes plantes, que inclou tant la recol·lecció silvestre com el cultiu.
Antigament, la recol·lecció silvestre era la principal forma d'obtenció de PAM, una activitat molt arrelada en la cultura local, com ho demostren les històries de les trementinaires de la Vall de la Vansa i Tuixent. Aquestes dones recorrien llargues distàncies per recol·lectar plantes del medi natural i vendre-les, coneixent molt bé cada espècie i la seva aplicació terapèutica. Tot i això, la recol·lecció silvestre presenta alguns inconvenients. D’una banda, una recollida massiva pot esgotar les poblacions de determinades espècies en zones concretes, de fet, hi ha un risc significatiu de sobreexplotació d’espècies en perill d’extinció, com és el cas de l'Arnica montana a Europa o la Gentiana lutea al Pirineu català. De l’altra, la confusió entre espècies pot fer disminuir la qualitat del producte final.
L'aprofitament silvestre hauria de ser sempre sostenible, és a dir, ha de permetre mantenir o millorar la quantitat de plantes del medi natural. I la recol·lecció per autoconsum, lluny de la seva prohibició, es podria millorar mitjançant un seguiment periòdic de les poblacions silvestres.
Pel que fa al cultiu de PAM ofereix com a avantatge produccions constants i controlades, collites homogènies i de qualitat coneguda i una alta adaptació d’aquestes plantes al clima, al sòl i a la pluviometria del nostre territori. En comparació amb la recol·lecció silvestre, el cultiu proporciona rendiments més alts i consistents i garanteix un subministrament continu de matèria primera que és fonamental per a la indústria nutracèutica i d’altres sectors.
La situació actual del sector agroforestal a Catalunya i la creixent demanda de productes naturals fan que el cultiu de PAM sigui una oportunitat prometedora per a moltes zones rurals alhora que ofereix avantatges des del punt de vista socioeconòmic. Pot ser una activitat complementària a les explotacions agràries tradicionals i afavorir el turisme rural i les ofertes educatives.
A més, les explotacions de PAM tenen la virtut de poder ser extensives, dedicant grans superfícies a poques espècies, o bé més petites i artesanes, centrades en el mercat alimentari i aromàtic i permeten, si es vol, transformar i elaborar el producte final a la mateixa explotació, comercialitzant-lo directament.
Si bé és cert que el cultiu de PAM requereix una inversió inicial en coneixements tècnics i maquinària especialitzada i que seria necessari dur a terme un procés de selecció i millora amb material vegetal autòcton, seguint les directrius de la indústria consumidora, també ho és que això permetria obtenir espècies amb una qualitat diferenciada, característica del territori català i ocupar un lloc més segur al mercat mundial. Per tal de rendibilitzar al màxim el cultiu també caldria organitzar la producció de manera que es dimensionessin les superfícies de conreu per espècie atenent a la demanda i als rendiments esperats.
En el cas específic de l’àrnica (Arnica montana) els canvis en l'ús del sòl i la intensificació del maneig han disminuït les seves poblacions silvestres, cosa que ha fet necessari plantejar-se el seu cultiu com una opció sostenible.
Pel que fa a la genciana (Gentiana lutea), la seva producció presenta dificultats degut a problemes de germinació però s’ha aconseguit que actualment l'impacte de la seva recol·lecció silvestre es consideri baix. Això ha estat possible gràcies a l'aplicació de mesures correctores com són la necessitat de llicència per collir-la, la tria de plantes amb flors velles, una taxa de recol·lecció del 50% i la pràctica de tapar els clots i plantar brots. Aquestes mesures tècniques asseguren que l'aprofitament de genciana tingui un impacte mínim en la conservació de l'espècie.
Així doncs, la recol·lecció silvestre de plantes aromàtiques i medicinals atresora una sàvia i arrelada tradició que pot ser sostenible si es gestiona adequadament i, alhora, el seu cultiu ofereix una alternativa viable que garanteix la qualitat, la constància i la sostenibilitat de la producció. Tant la recol·lecció silvestre com el cultiu tenen els seus pros i contres, però la combinació de totes dues pràctiques pot contribuir al desenvolupament sostenible de les zones agràries i a la conservació dels recursos vegetals i hàbitats naturals, vinculant la població amb el seu territori i tradicions.
- Dossier tècnic formació i assessorament al sector agroalimentari.
- Plantes aromàtiques. Núm 13. RuralCat
- Observatori forestal català. Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.
- Recolección silvestre sostenible de plantas aromáticas y medicinales. Intrader. Innovación y Tranferencia para el Desarrollo Rural. Moré, E. i Melero, R. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
- Producció sostenible d’àrnica: recol·lecció o cultiu? El Portarró 29. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
- “Uso sin abuso”. Utilización sostenible de los recursos vegetales silvestres como vía de conservación y desarrollo económico de zonas de montaña. Producción sostenible de flor de árnica en el pirineo. CECRICAT. Diciembre 2009
- Bases tècniques per a la regulació de l’aprofitament comercial d’espècies vegetals d’ambients forestals. Roser Melero Vilella, Eva Moré Palos i Oscar, García Companys. Centre tecnològic forestal de catalunya.