Thymus vulgaris L.
Farigola, Timó, Frigola, Friula, Tem, Timonet.
Floració: Febrer - juliol
Hàbitat: Matollars, timonedes. Des d’arran del mar fins a gairebé 2.000m d’altitud.
Descripció: Mata llenyosa i flairosa molt ramificada d’uns 10-30cm d’alçada, de fulles oblongues o rarament lanceolades, amb flors blanquinoses o d’un violaci rosat que s’agrupen en inflorescències.
Composició: El compost més important n’és l’oli essencial, el component principal del qual és el timol, que a vegades trobem en forma de carvacrol.
Ús: Es fa servir com a condiment alimentari, en forma d’infusions i preparats concentrats de principis actius segons se’n busqui l’efecte antiinflamatori tòpic, expectorant, antitussigen, antisèptic, digestiu o antioxidant.
Curiositat: La loció de farigola i noguer, obtinguda de fer bullir les dues plantes en aigua o vi, s’usa com a vulnerària, és a dir, pel tractament extern d’úlceres i ferides. Aquesta paraula deriva del llatí “vulnus” que significa ferida o cop.
Agelet, A., Muntané, J., Parada, M., & Vallès, J. (2002). Plantes medicinals del Pirineu català. Editorial Farell.